Publicat el 29 de juliol del 2026
Targetes de fidelització: exemples que funcionen en un comerç petit
Gairebé tots els comerços que proven una targeta de fidelització copien el format que han vist en un altre lloc. De vegades funciona. Quan no funciona, el motiu gairebé mai és la targeta: és que el format no encaixava amb el marge del negoci ni amb la freqüència amb què torna la gent. Aquests són els quatre formats més comuns, amb exemples i amb el tipus de negoci al qual va bé cadascun.
Targeta de segells
El format clàssic: deu cafès i l'onzè el paga la casa. Funciona perquè s'entén en dos segons i perquè el client veu quant li falta. Encaixa en negocis de tiquet baix i visita freqüent, on algú pot tornar dues o tres vegades per setmana: cafeteries, forns, fruiteries, perruqueries de barri. L'error habitual és posar el llindar massa alt. Si calen vint visites per aconseguir alguna cosa, la targeta deixa de ser una promesa i passa a ser una tasca. Amb un tiquet mitjà de tres euros, una recompensa cada vuit o deu segells sol mantenir l'interès sense menjar-se el marge.
Punts per euro gastat
En lloc de comptar visites, comptes despesa: un punt per euro, i els punts es canvien per producte o descompte. Encaixa quan el tiquet varia molt d'una compra a l'altra, com en una botiga de roba, una llibreria o una vinateria, on tractar igual una compra de cinc euros i una altra de vuitanta seria injust per al client que més gasta. La contrapartida és que exigeix més memòria: el client ha de recordar quants punts val la recompensa, i això redueix l'efecte de la promesa. Si tries punts, publica l'equivalència en un lloc visible i no la canviïs cada trimestre.
Nivells
El client puja de categoria segons el que compra i cada nivell desbloqueja alguna cosa: un descompte fix, accés anticipat, un detall pel seu aniversari. És el model de les grans cadenes i poques vegades encaixa en un comerç petit, perquè necessita volum perquè els nivells alts signifiquin alguna cosa i necessita comunicació constant perquè ningú oblidi en quin nivell és. Si el teu negoci té menys d'uns centenars de clients recurrents, un sistema de nivells sol donar més feina administrativa que retorn.
Recompensa sorpresa
No hi ha targeta ni comptador: de tant en tant convides alguna cosa a un client que ve molt. Costa zero i genera més conversa del que sembla, perquè la gent explica allò inesperat i no explica allò promès. El problema és que no és un programa: depèn que qui sigui al torn reconegui la persona, així que cau tan bon punt canvia l'equip o creix la clientela. Funciona molt bé com a complement d'un format amb comptador, i molt malament com a única estratègia.
Com triar
Dues preguntes resolen gairebé tots els casos. Primera: el teu tiquet mitjà és semblant a cada compra? Si ho és, compta visites amb segells. Si varia molt, compta despesa amb punts. Segona: cada quant torna un client habitual? Si torna cada setmana, pots permetre't un llindar de vuit o deu. Si torna un cop al mes, baixa el llindar a quatre o cinc o la recompensa quedarà tan lluny que ningú la perseguirà. Tria el format abans de triar l'eina, perquè canviar de format a mig camí obliga a explicar a cada client per què s'han mogut les regles.